El
dijous 21 es va fer l’espectacle del pregó a Igualada, en el qual jo hi
participava. Al principi no estava nerviosa... Però a l'entrar a la plaça de l'Ajuntament,
al lloc on es faria l'acte, i veure que hi havia tanta gent que coneixia, em
vaig dir ui, ui,
ui!!
Però
comencem pel principi, el dia que vam gravar el gag en el qual sortia jo. Aquell dia anaven
a gravar una part; abans,
però, van fer una reunió per concretar-ho tot.
Van dir que una escena era massa llarga, i van
dir i si fem que es trobi a un nen/nena i li demana el patinet, i la nena
li diu que no i que a canvi vol diners... i fem una història... I van dir:
i d'on traiem nosaltres ara un "xicot", i el meu pare, Pep Elias, que
participava al pregó i estava a la
reunió, va dir: home,
jo tinc una filla que vol ser actriu... I a tots
els hi va semblar perfecte! Em va venir a buscar
a casa i em va dir: Jana, si vols, sortiràs al pregó! I se’m va dibuixar un somriure
a la cara! :) Vam anar cap a un bar a acabar de decidir unes coses i, de cop, comença
l'acció! Em diuen tot el que haig de fer i
3...2...1...ACCIÓ!!
I finalment va arribar el dia!! No estava nerviosa... Fins que vaig
arribar a la plaça i em vaig trobar unes professores de la meva escola, a un
nen de la meva classe, una altra
professora, tota la meva família, i un
nen que anava amb mi a anglès. Llavors em van pujar els nervis de cop! I de cop comença l'espectacle! Jo sortia cap
al final! I això em va posar més
nerviosa, perquè trigava més a sortir! Quan vaig sortir tothom que coneixia feia unes cares: aquella és la Jana?
Al final es van acabar aquests nervis i vam celebrar que tot
havia sortit perfecte! No ens podíem perdre un bon sopar. Si voleu veure com actuo, cliqueu aquí.
